NOM: LLIRI

NOM CIENTÍFIC: LILIUM



Altres noms en català:

Nom comú en castellà: Azuzena o lírio.

Hàbitat: 
Els lliris (Lilium sp.) conformen un gènere amb vora 100 espècies dintre la família de les liliàcies. Sovint s'anomenen "lliris vertaders". Són nadius de les regions temperades de l'hemisferi nord. S'estenen per gairebé tot Europa, des del nord fins la costa del Mediterrani, la major part d'Àsia i el Japó, al sud de les muntanyes Nilgiri a l'Índia, i al sud de les Filipines. En el continent americà la seva distribució va des del sud del Canadà a gairebé tots els Estats Units. A casa nostra, trobem dues espècies de lliris: el Lilium martagon i el Lilium pyrenaicum, bàsicament en racons amagats del Pirineu. Algunes espècies que abans estaven dins d'aquest gènere, s'han classificat posteriorment dins d'altres gèneres com Cardiocrinum i Nomocharis.
Estan adaptades a hàbitats boscosos, sovint muntanyosos o de vegades prades. Algunes de les espècies poden sobreviure en pantans i els epífits es troben al sud-est asiàtic (com L. arboricola). En general prefereixen terres moderadament àcides i lliures de calç.

Usos i propietats:

Característiques: 

Els lliris són generalment herbes frondoses i erectes. La majoria d'espècies formen bulbs subterranis, forma amb que resisteixen l'hivern. Algunes espècies els bulbs poden arribar a convertir-se en rizomes en els quals s'hi troben nombrosos bulbs petits i d'altres formes bulbs a la superfície del sol o molt a prop. Com a curiositat, es diu que els lliris desprenen una fragància agradable quan s'estant morint.

La majoria d'espècies són caduques, excepte unes quantes (com Lilium candicum, Lilium catesbaei) que mantenen una roseta de fulles basals durant el període d'inactivitat hivernal.

Les grans flors, que exhalen una forta fragància, sobretot de nit, tenen sis tépals en una varietat de colors que inclou el blanc, groc, taronja, rosa i porpra. Els motius inclouen taques, pinzellades i puntilles. La floració es dóna a l'estiu.

Les llavors, que maduren a finals d'estiu, mostren diferents i sovint complexos patrons de germinació adaptats als climes que habiten.

Són les cinquenes flors més venudes del món. Els Països Baixos té el monopoli de la producció de bulbs (3.500 hectaries). Pel que fa a la producció per a flor tallada, representa 20 ha els països baixos i més d'unes 80 ha a França i a Itàlia.


Imatges:

6.JPG 17.JPG 15.JPG 19.JPG



21.JPG