NOM: SÀLVIA

NOM CIENTÍFIC: Salvia officinalis



Altres noms en català:

Nom comú en castellà: Salvia

Hàbitat: És nativa del Mediterrani, però ara es cultiva també a escala comercial a Europa occidental, Rússia i als Estats Units.
Normalment es troba en llocs rocosos i secs.

Usos i propietats: Planta medicinal, també amb propietats cosmètiques i culinàries.

Característiques:
És una planta que forma una mata perenne petita d'una altura de 20 a 70 cm de longitud. Presenta una tija llenyosa, ramificada i robusta. A partir de la tija principal, a la base, parteixen una sèrie de tiges herbàcies que es van renovant cada any, les quals poden atènyer de 20 a 50 cm de longitud. Té una escorça grisenca i amb nombroses rames. Les fulles són oposades, la mida de les quals és molt variable però que no supera els 9 cm de llargada i els 2,5 cm d'amplada. Tenen una forma ovalada i a la vegada de llança, les quals s'estrenyen cap a la base fins a acabar en un pecíol. Presenten un marge dentat; són rugoses i espesses; i de color verd-grisós.
Els fruits són llisos; gairebé esfèric i de color bru fosc. És un fruit sec on al seu interior trobem una sola llavor.
La droga d'aquesta planta, és a dir la part utilitzada, són les flors i les fulles. Per obtenir herba seca s'utilitzen les fulles; mentre que per produir olis essencials, s'empra la part aèria florida.



Imatges: