NOM: MARIALLUÏSA

NOM CIENTÍFIC: Aloysia citrodora




Altres noms en català: Maria Lluïsa, herba Lluïsa, herba de la princesa, berbena de nucs florits o reina Lluïsa.

Nom comú en castellà: cedrón, hierba luisa o verbena de Indias

Hàbitat: És fotòfila i prefereix climes càlids constants, s'ha de protegir de les gelades i no tolera la boira. Exigeix sòls ben drenats, humits a l'estiu i bastant fèrtils. S'adapta bé a altituds que van des del nivell del mar fins als 800 metres. Floreixen a l'estiu.


Usos i propietats: Les fulles d'aquesta planta s'utilitzen per les seves virtuts medicinals.

Característiques:
És un arbust que pot arribar fins als 2 m d'altura. Arrel amb tiges molt ramificades de consistència llenyosa per la part superior amb petites estries longitudinals que les fan anguloses.
Les fulles són herbàcies i presenten un pecíol curt. La divisió del marge és simple entera o lleugerament dentada a la part superior. Mesuren uns 7-10 cm de longitud i 2-2,5 cm d'amplada. Són de color verd pàl·lid, tenen un tacte un xic aspre amb nerviació principal a l'anvers, que està marcat per glàndules d'olis essencials ben visibles.
Flors agrupades en raïms, acampanades, violades exteriorment i més blanquinoses per dintre. El calze és pelut, format per 4 sèpals fusionats amb una longitud d'uns 3 mm. La corol·la és acampanada amb 4 pètals estrellats soldats per la base.
El fruit és en drupa i es divideix en dues parts monoseminades. Freqüentment no arriba a madurar (només madura als països d'origen).

Imatges: